Recomanacions de bars i restaurants, Charlie Brown, assassins molt lents i macarrons
Recomanacions de bars i restaurants, Charlie Brown, assassins molt lents i macarrons
Fer dissabte és una cosa que va bé de fer els dissabtes
Aquesta setmana, al dietari, he escrit…
Pa de fetge i salchipapas
Rebosteria per postres. Visca Catalunya
Fes pujar de nivell la subscripció per poder submergir-te amb total llibertat als continguts diaris, allò que el món no veu de la Maria Nicolau.
Agenda
Divendres 25 d’octubre a les 18:30h, xerrada a la biblioteca pública Mercè Rodoreda: Cuina! O barbàrie, de Platja d'Aro.
Dissabte 26 d’octubre a les 12:00h, presentació del llibre Cremo! a la llibreria Somia Vins i Llibres, a Girona.
Dissabte 26 d’octubre a les 18:00h Sessió inaugural al Networking anual del Coworking de La Selva del Camp.
Dilluns 4 de novembre a les 11:00h. GASTRONOMIC FORUM: Showcooking - Acostar el Camp a la ciutat, els parcs agraris a taula, a Barcelona.
Dilluns 4 de novembre a les 12:45h. GASTRONOMIC FORUM: Repensem la restauració - Diàleg amb els xefs de Disfrutar, Carme Ruscalleda i Jordi Vilà amb l'objectiu de reflexionar obertament sobre la Cuina Catalana i el seu moment actual, a Barcelona.
Dijous 7 de novembre a les 19:00h. Cremo! al Club de lectura El País - Estudi Toresky, a Barcelona.
Divendres 8 de novembre a les 19:00h. Cicle Cosmògraf: Conferència sobre cuina, sostenibilitat i ciència pel Cercle Artístic de Manresa al Centre Cultural El Casino, a Manresa.
Clica per veure més enllà a l’agenda.
Si tens una llibreria, si organitzes un club de lectura, si tens un espai a dinamitzar amb xerrades i conferències, si tens motiu per voler fer-me venir a parlar de cuina, de la vida i de tot en general, xiula. Parlem-ne i mirem d’organitzar-ho.
Avui, la campanya “Una Poma per la Vida” torna als supermercats Bonpreu i Esclat per conscienciar sobre l’esclerosi múltiple
Tot el dia es podran comprar les pomes solidàries als establiments Bonpreu i Esclat per un preu simbòlic d’1,5 euros. Per a aquelles persones que no puguin desplaçar-s’hi, hi ha l’opció de comprar les pomes de manera virtual a través de la pàgina web de la Fundació Esclerosi Múltiple.
L’objectiu de la campanya és, no només recollir fons, sinó també sensibilitzar la població sobre els reptes als quals s’enfronten les persones amb esclerosi múltiple.
Dilluns al Quanta Guerra
Vaig fer una petita aparició al programa Quanta Guerra, al capítol on en Jordi Sànchez descobreix qui era i on és enterrat el seu avi. Vaig invocar la truita de patata sense ou i sense patata d'Ignasi Domènech. És una de les propostes del seu Cocina de Recursos, publicat el 1941, escrit en plena Guerra Civil, amb l'objectiu donar idees a la població per cuinar en temps d'escassetat. Fa temps ja vaig dedicar un petit text a aquesta truita. Inclou la recepta, per si la voleu provar de fer a casa.
Aquí podeu veure el capítol complet del Quanta Guerra.
Dimarts a Culturas 2 de Tv2
Un dimarts sí i un dimarts no, soc a les 19:45 a tv2 al Culturas 2, el magazín cultural presentat per la Tània Sàrrias. Cada quinze dies convido un personatge cèlebre de la cultura a menjar, i li preparo un banquet a mida. Dimarts vam sopar amb Charlie Brown.
Va ser un programa bonic, i l'àpat que vaig preparar aspira a estar a l'alçada de la que és l'obra magna de l'existencialisme del segle XX, si m'ho pregunten a mi: "Peanuts".
Amb cinquanta anys de publicació diària ininterrompuda, més de 17.980 vinyetes, seguida per 335 milions de lectors, la vida de Charlie Brown és potser la història més llarga mai explicada per un ésser humà. Podeu recuperar el vídeo clicant aquesta imatge.
Tots som Charlie Brown. Ell és la sublimació de les angoixes i les neurosis del ciutadà comú. És insegur, se’l mengen les crisis existencials, pateix d’angoixa, por i inseguretat. Observeu el miracle: som a finals dels anys 50, i en una tira còmica d'èxit mundial, el personatge principal parla obertament de la depressió i l'angoixa.
Tots vivim més acostumats a les derrotes que a les victòries. Un dels personatges que acompanyen Charlie Brown, Lucy van Pelt, li ven consells i assessorament psicològic de tipus: "La vida és com un joc, Charlie Brown. A vegades es guanya i a vegades es perd". La realitat de Charlie Brown és que les seves estadístiques al beibol, repassant totes les vinyetes, son de 7 victòries per incompareixença del rival per 85 derrotes. Pel que fa al futbol americà, Charlie Brown ni tan sols va arribar mai a xutar la pilota.
En Charlie Brown i el menjar
Les escenes de Charlie Brown amb el menjar són de tristesa, solitud i malenconia. Per ell, el menjar és una tasca quotidiana que el confronta amb l’aïllament i la incapacitat per connectar amb els altres. El veiem menjant sol, al pati de l'escola, assegut a la vorera de ciment del pati, un entrepà de crema de cacauet. Cada vegada que naufraguen les seves esperances mossega l’entrepà i expressa: “no hi ha res com l'amor no correspost per buidar la mantega de cacauet de sabor” o “quan et sents molt sol, la crema de cacauet se't queda enganxada al paladar”.
L’Snoopy i el menjar
L’Snoopy personifica tot allò que Charlie Brown voldria ser però no serà mai: l’intrèpid pilot d'aviació que s'enfronta als nazis, el seductor que conquista estrelles de Hollywood, l'escriptor de novel·les, el pianista! Es relaciona amb la gastronomia de forma hedonista, festiva, social i despreocupada. És capaç de celebrar els plaers simples de la vida. El seu dinar ideal és un donut, una pizza i un gelat. Cada vegada que Charlie Brown li serveix el platet de pinso, l’Snoopy es rabeja amb el ball de la felicitat, en oposició a l'angoixa del seu amo. Per si això no fos prou contrast, l’Snoopy inverteix els rols tradicionals d'amo i mascota quan tracta en Charlie Brown com si fos el seu majordom, demanant, exigint!, menjar de qualitat a tota hora.
És per tantes coses que ens calia convidar en Charlie Brown a sopar!
Heus aquí el menú que li vaig preparar.
Dijous a Aquí Catalunya, a La Ser
Dijous al Tot es mou: Macarrons amb xoriço
O la recepta de la felicitat. Cliqueu la imatge per veure el vídeo.
La columna a El País: Una cuchara que pesa añade valor al postre
Cuando tienes 20 años, trabajas de pastelera y tu turno empieza a las seis de la mañana, dormir de tres a diez de la tarde y pasar la noche en vela con los colegas viendo pelis de terror encerrada en unas viejas cocheras, en un festival de cine en el que no sólo está permitido gritarle a la pantalla, sino que es altamente recomendable y parte de la gracia, suena a un plan perfecto (seguir leyendo).
Fes pujar de nivell la subscripció per poder submergir-te amb total llibertat als continguts diaris, allò que el món no veu de la Maria Nicolau.