De tot lo bo que ens van deixar els vuitanta en destacaríem les hombreres, els maillots, la Cindy Lauper, els Tears for Fears i les cartes de postres gelades. Que la cuina existeix per fer-nos feliços és una veritat que es plasma a la perfecció en aquestes cartolines plastificades que t’acosten els cambrers encabat de recollir els plats dels segons.
La reina del meu cor sempre serà la Comtessa —que sempre serà Comtessa, mal s’entestin una i mil vegades a canviar-li el nom. Al full del dietari de demà us ensenyaré a fer-ne a casa. Avui vull fixar la mirada en un detall que m’ha cridat molt l’atenció: el coco gelat és el més car de la carta.