DIVENDRES #6: La cuina de Frankfurt: una revolució amb sòcol enrajolat
L’eficiència com a forma d’alliberament. No parlem de salsitxes
Aquesta setmana, respondre al consultori em col·loca en la posició incòmode de dissentir amb algú més format que jo en la matèria.
La Mariona, l’insigne subrcriptora que proposa el tema d’avui, és arquitecta i mestra d’arquitectes, i sospita que la cuina moderna s’ha convertit en una mena de cadena de muntatge, una extensió de la fàbrica, i que l’eficiència capitalista ens ha robat el plaer de badar a la cuina i guisar per plaer. I aquí, jo discrepo.
Som-hi, doncs. Si no volies pols, Maria, no haver anat a l’era.
La Mariona posa sobre la taula la cuina com a espai físic domèstic, i ens planteja:
Des de l’aparició de la cuina de Frankfurt per allà als anys 30, sembla que hem quedat condemnats a cuinar de cara la paret a casa, castigats. Això em perturva. Perquè sembla que cuinar a casa hagi d’entrar en la lògica de l’eficiencia capitalista i m’hi nego. Cuinar a casa també ha de poder entrar en el regne de les activitats inútils que fem per ocuparnos i despreocuparnos...i jo em pregunto si dissenyessim aquest espai pensant només quan la fem servir per produir alguna cosa més enllà del mer fet de processar aliments per nodrir-nos com seria? (m’apunto aquest exercici per quan torni a donar classes a arquitectes i dissenyadors)
Gràcies, Mariona, per proposar-me aquest repte.
Avui, coneixerem la Margarete Schütte-Lihotzky (1897 - 2000), la primera dona de la història a ser admesa a la Kunstgewerbeschule (Escola Alemanya d’Arts i Oficis) i a sortir-ne amb el títol d’arquitecta.
Ella va dissenyar la «cuina de Frankfurt» que menciona la Mariona, el 1927, i això la va fer famosa mundialment. Totes les cuines que tenim gairebé tots, encara avui, són hereves de la cuina de la Grette (com a ella li agradava que li diguessin).
Considera fer-te subscriptor de pagament i enviar dubtes i preocupacions (culinaris o no) a través d’aquest formulari. Cada setmana en triaré un. El subscriptor escollit rebrà resposta i un llibre de regal dedicat.
La Grette va ser pionera de l’arquitectura racional i humanitzada, impulsora de l’habitatge social, dissenyadora de jardins d’infància, icona de l’empoderament femení, i gens sospitosa de treballar pel capitalisme.