El puny explosiu torna a estar de moda

Fer dissabte és una cosa que va bé de fer els dissabtes

Vaig per la vida saltant de ser molt llesta a ser llondra profunda. No tinc terme mig.

Dissabte vaig ser a la Fira de la Mocadera, concentradíssima, perquè aquest cop no només feia un parlament, sinó que conduïa tot l’acte inaugural, amb escaleta i temps molt renyits i autoritats polítiques, empresaris i Senyores Mocaderes Llegendàries. Va anar tot estupendament! Em sembla.

Quan va haver acabar l’acte, la gernació dempeus, tothom rient i aplaudint, vaig sortir de l’escenari, vaig anar cap a la sortida i em vaig trobar amb la meva claca, que són el millor del món, fent tap a la porta, “et veiem cada dia”, “ho fas molt bé”, “podem fer una selfi?”, i jo, encantada.

Somriure cap aquí, foto cap allà, i tot d’una m’adono que tinc l’Excel·lentíssim alcalde de Vic al costat, content, que fa el gest de donar-me la mà. I jo em giro i m’hi encaro i em fa la impressió, que estrany, que en lloc d’acostar-me la mà per fer una encaixada, “estupendo, estupendo”, m’acosta un puny tancat. I jo, clar, li faig un puny explosiu, amb un PSHHHHH ben sonor i tot, perquè sóc en Jazz d’El Príncipe de Bel Air.

No puc amb mi. No m’explico què em va passar pel cap.

Un dia un policia em pararà i em demanarà el carnet, i jo li ensenyaré el de la biblioteca i cauré per terra a la vorera, electrocutada, pel meu mal cap.

Només espero que l’alcalde, que em va mirar no sé si amb por o amb pena, entengués el gest no com una falta de respecte sinó com un excés d’entusiasme.

Preguem.

---

Si és el primer cop que passes per aquí

El Dietari és el lloc on publico cada vespre textos sobre cuina, vida i altres coses que passen. Escric per estar a l’alçada de l’alegria que em professa el gos quan torno a casa després d’haver marxat amb prou feines deu minuts per anar a buscar el pa.
És una mena de sobretaula oberta de dilluns a divendres a les 19:00.

→ Subscriu-t’hi

---

I mentre feia punys explosius amb alcaldes pels puestos…

Aquesta setmana al Dietari

Compra Smacks o posa-li “Llenties” de nom al gat
La recepta per triomfar com a maquinota de carn relativament poc eficient.
→ Llegir al Dietari

Els ossets de ventre
Tot l’optimisme de l’univers hi cap a dins d’aquesta bosseta d’ossets i carn única al món, endèmica d’una comarca petita petita.
→ Llegir al Dietari

Si les condicions són tan dures, per què els becaris no marxen?
Avui escric en exercici del dret a rèplica. Apreciat Ferran Adrià...
→ Llegir al Dietari

Hachiware
La diferència entre el restaurant japonès Hachiware i la catedral de Vic.
→ Llegir al Dietari

El consultori dels divendres

Cada divendres, el Dietari es transforma en un consultori gastrosentimental on els subscriptors de pagament hi posen les preguntes i els dilemes, i jo, les respostes en forma d’article. Al subscriptor escollit li envio un llibre meu signat de regal.

Aquest divendres:

La cosa va començar explorant perles literaries que fan venir salivera —deixant de banda el títol de la traducció al català més recent de Little Women, o sigui, Donetes—, però de seguida em vaig centrar en l’important de la pregunta de l’estimada subscriptora: qui no voldria ser un pirata? Jo, sí.

Vols enviar la teva pregunta?

→ Fes-te subscriptor de pagament del Dietari

Agenda

On ens podem trobar aquests dies per veure’ns cara a cara...

“Bosch de la trinxeria” de Joan de Déu Domènech
Barcelona — Llibreria Obaga | 5 de març, 19:00
La presentació d’un llibre sobre un personatge sensacional, amb una textura lèxica i culinària meravelloses.
→ Més informació

Conferència “Cuina o barbàrie”
Sant Hipòlit de Voltregà — La Casa del Mallol | 6 març, 20:00
Que cada instant de cuina ens faci més lliures i més salvatges.
→ Més informació

Espectacle culinari de la NBA (Nicolau & Bonet & Amorós) “Els sabors de la Passió”
Esparraguera — La Passió | 7 de març, 12:30
Showcooking i conversa al voltant dels plats i costums gastronòmics de la Mediterrània antiga, inspirats en l’època de Jesús de Natzaret.
→ Més informació

Consulta l’agenda completa aquí.
→ Agenda completa

Als mitjans

Quan aixeco el cap de l’escriptori i surto a passejar...

El País — Columna: “Si las condiciones son tan duras, ¿por qué los becarios no se van?”
Cuando alguien da un puñetazo, no se le pregunta a la víctima por qué no se apartó.
→ Llegir la columna

Tot es Mou — Una calçotada de debò
Per primer cop a la història de la televisió pública, fem foc a Tv3, plantem les esgrielles i celebrem una calçotada de veritat.
→ Veure el programa (minut 2:40:20)

El Matí de Catalunya Ràdio — La Taverna
Recomanacions de restaurants on menjar bacallans catedralicis a bon preu.
→ Escoltar la secció

Escric el Dietari en un teclat ple d’engrunes i el serveixo cada vespre, de dilluns a divendres, a les 19:00.

→ Subscriu-t’hi (i t’hi guardo una cadira)