El sucre i els albercocs com mai te'ls havien explicat i una salsa verda sense lluç
Fer dissabte és una cosa que va bé de fer els dissabtes
Aquesta setmana, al dietari, he escrit:
Gorgonzola, finalment
Vuit mesos, han passat. Vuit mesos des que em va dir “ai, sí. T’he de dur gorgonzola de cullera”. Finalment, vaig rebre el que se’m devia dissabte al matí, a Granollers, quan amb l’Albert ens vam trobar compartint tarima i micròfon a Granollers, per divagar sobre l’esmorzar de forquilla.
La Lisa Cohen al Bar Restaurant IBERIA
Les dives escriptores fem forats a l’agenda per trobar-nos, comentar l’estilisme i el maquillatge de cada una i compartir les penúries i alegries del procés de creació literària, a llocs fins. Aquest cop, amb l’Ada Klein vam anar al polígon de la Zona Franca.
La qüestió de l'alvocat a la cuina catalana a propòsit de l'entrevista d'en Burdeus a en Jordi Vilà
En Jordi Vilà és el millor cuiner del país. Manté sempre un perfil discret, amb templança en el to i en la forma a les seves comptades aparicions públiques. Avui, condueix tres restaurants: Alkimia, Alkostat i Vivanda, o el que seria: alta costura, prêt à porter
Tellerines o cables
Aquest peu de foto, que podeu llegir a sota la imatge que enganxo a continuació, fa dies que em fa anar de corcó. No entenc l’acudit!
Si et ve de gust, fes-te subscriptor de pagament. A canvi de cinc euros mensuals, jo em comprometo a explicar-te alguna cosa cada vespre, a fer-te partícep de l’on, el com i el quan escric les coses que publico, a explicar-te què i com he fet el dinar, a…
Agenda
Avui, dissabte 7 de juny a les 12:00. Jurat al 1r Concurs de Capipota de Catalunya a Igualada.
Diumenge 8 de juny a les 10:00 Xerrada: Cuina: Herbes, marges i paisatge a la Fira de la Ratafia de Centelles, a Centelles.
Divendres 20 de juny a les 8:00 Conferència a l'Aula d'Extensió Universitària de Bigues i Riells del Fai: "Cuina: que no se'ns apagui mai el foc", a Bigues i Riells del Fai.
Dilluns 23 de juny. Tournée promotionnelle de "Cuisine ou barbarie" sur PARÍS.
Dimarts 24 de juny. Tournée promotionnelle de Cuisine ou barbarie sur PARÍS.
Dijous 26 de juny a les 18:00 Presentació de Cremo! al Celler Abadal d'Avinyó, a Avinyó.
Divendres 4 de juliol a les 19:00 Showcooking a la Cova de la Sal de Cardona.
Clica per veure més enllà a l’agenda.
Si tens una llibreria, si organitzes un club de lectura, si tens un espai a dinamitzar amb xerrades i conferències, si tens motiu per voler fer-me venir a parlar de cuina, de la vida i de tot en general, xiula. Parlem-ne i mirem d’organitzar-ho.
La Hansifarra ha sigut un èxit de vendes!
I això vol dir que els pagesos d’El Soler de n’Hug en faran més.
Tots aquells que la vulgueu tastar només heu d’encarregar-ne i passar per Prats de Lluçanès a recollir-la. De moment, no fan entregues a domicili. Però l’excursioneta a la granja s’ho val! I si feu la visita tindreu un dia rodó!
S’estrena Llum, Foc, Destrucció!
Dimarts a Culturas 2: Celia Cruz, i el sucre com no te l’havien explicat mai
“Es quan dormo que hi veig clar
Foll d'una dolça metzina.”
J.V. Foix
¡AZÚUUUUUCAR!
I com ens agrada el sucre! S’ha dit sovint que la nostra predilecció pel dolç va de bracet, com a causa i com a conseqüència, de la importància del nostre primer aliment, que se serveix habitualment acompanyat de calor corporal, olor familiar i el batec d’un cor conegut amorós i confortant: la llet materna. Avui sabem que aquesta fal·lera per la dolçor és una qualitat innata i universal que està present a la nostra espècie des d’abans del naixement i que no és específica ni de l'home ni dels mamífers, sinó que és comú a la gran majoria d'animals. Les formigues cuiden i fan de pastores dels pugons per poder gaudir de la melassa que segreguen! A la Natura li sembla de vital necessitat que ens agradi el dolç, haguem tastat o no la llet de la mare, de cap mare. Estem programats per ser llaminers des d’abans d’haver nascut, per via d’uns mecanismes anàlegs als que provoquen rebuig o preferència instintives en altres espècies animals. La qualitat emocional i afectiva de la dolçor hi és des del principi.
Aquesta importància, a la dolçor, li ve donada per la seva funció de fer de banderola sensorial que anuncia la presència de calories, la benzina imprescindible pel moviment i per la vida. “Dolç” a l’univers nutricional és pràcticament sinònim d’energia. Però no només! Si fos així, la resta de greixos carregats de calories, les cotnes i els llardons, també serien dolços, i no és el cas. Primats i homínids escollien la fruita madura perquè era dolça, i la dolçor que no tenen el greix de la rosta de la cansalada o el de la llangonissa assenyalava la presència d’aminoàcids i micronutrients essencials per la vida en fruites i verdures, elements que hi són en quantitats tan diminutes que no són detectables per sí sols. Fins i tot hi ha estudis que expliquen l’increment de la sensació de dolçor a la vista del color vermell, lligant-ho amb un indicador de maduresa vegetal. La poma que va escollir la bruixa per donar-la a Blancaneus havia de ser vermella si volia tenir opcions de triomfar.
El vincle íntim i indestriable de la dolçor amb tot el que resulta desitjable la porta, en una infinitat de llengües i cultures, a designar objectes o experiències agradables, amables o plaents, que no tenen res a veure amb cap cosa de menjar. La “dolçor” està lligada a tot el que és mel·liflu i amorós. La vida bona és la vida dolça. Podríem plantar-nos en una habitació plena de nadons, donar-los llaminadures dolces per xarrupar, i fotografiar les seves expressions facials. Si agaféssim aquestes fotografies i les ensenyéssim a nens d’una altra habitació que no haguessin tingut cap tipus d’informació sobre el que ha passat a l’altra banda del mur, les ganyotes i les mirades de les imatges serien interpretades com a cares d’alegria, de felicitat i de satisfacció.
Noten una mena d’humitat regalimant-los pel clatell?
Son les bavalles del capitalisme, que porta segles mirant de reüll el cel i agraint a Déu aquesta condició de demandants perpetus de dolçor que duem incrustada al cervell de sèrie.
No és exagerat afirmar que sense el sucre, aquesta font concreta de dolçor, la filla predilecta del capitalisme, el món no seria com el coneixem avui.
A la secció de Culturas 2, a partir del minut 20:07, explorem com el Capitalisme ha fet servir el sucre com ho fa la Mary Poppins: perquè t’empassis el que hi ha a la cullera.
Dijous al Tot es Mou: Mongetes en salsa verda
Dijous vam cuinar una cassoleta de mongetes en salsa verda fent servir mongetes del ganxet, però vam ensenyar també altres varietats que tenim al territori, com les mongetes sastre i les mongetes genoll de Crist. Una recepta fàcil, a bon preu i apta per a celíacs i vegetarians. Quina ganga!
Moltíssimes gràcies a l’Uri, del Tros de L’Uri, a Malgrat de Mar, per fer aquestes mongetes sensacionals!
La columna a El País: Todo el amor del mundo cabe en un hueso de albaricoque
Cualquier niño pequeño que una tarde de verano haya saltado de la bici para robar fruta del árbol del vecino sabe que en la historia de la humanidad nunca ha habido ninguna fruta prohibida por la que no haya merecido la pena meterse en problemas. Las frutas pulposas con hueso son las golosinas de la naturaleza, y el sabor de los albaricoques frescos es el de las risas sonoras, las mañanas luminosas y las canciones de madera armenia.
Yo podría vivir de pan, queso seco de oveja y albaricoques en una madriguera con la entrada pequeña, protegida por rocas detenidamente seleccionadas, dispuestas con sumo gusto, allende la última encina, al final de un campo de cebada que hubiese sido sembrada en invierno. Saldría al atardecer con los grillos, para ir a tumbarme a orillas de la charca, donde anunciaría, cantando entre los juncos, con ranitas en el pelo y entre los dedos, la venida de la lluvia. Ellas se comerían los mosquitos, y yo sabría tocar el flautín duduk.
Seguir leyendo aquí.
Gràcies als subscriptors de pagament per sostenir un espai en què em puc permetre divagar, explorar teories i hipòtesis arriscades, parlar de coses petites i grosses i que no venen a cuento.
Si et ve de gust fer-te subscriptor de pagament, a canvi de cinc euros mensuals, jo em comprometo a explicar-te alguna cosa cada vespre, a fer-te partícep de les meves indignacions quotidianes, de l’on, el com i el quan escric les coses que publico, a explicar-te què i com he fet el dinar, a…