Escurar no existeix en castellà
Trobo que no hi ha cap verb que signifiqui escurar en castellà. A vegades, escrivint la columna per El País topo amb aquest pinyol, i l’he de fer voltar per la boca durant hores, transformar paràgrafs sencers per fer encaixar una sola frase, que m’entesto fer significar exactament el que vull dir.
Limpiar el plato es pot fer amb un fregall i quatre gotes de rentavaixelles, o fent-hi passar un tros de pa per arreplegar-ne fins l’última gota de salsa, a fi que quedi més o menys net de rastres de menjar. Però no seria limpiar, el que es fa amb un tros de costelló de porc trobat al mig d’un plat de fideus o amb una oliva amb pinyol. Tampoc mondar. Mondar és enretirar, amb una navalla, la pela d’un préssec. Diu la RAE que també es podria fer servir la paraula mondar per referir-se a l’acció de treure tota la polpa de fruita que hi hagi enganxada al pinyol; deixar-lo pelat. Els verbs mondar i limpiar posen l’accent en com queden el pinyol o el plat.
Però escurar no posa èmfasi només en com queda de net i polit el que escurem, sinó també en el xarrupeig, en l’obtenir d’allò que escures fins l’última gota d’essència, carneta i plaer. El punt de vista d’escurar és què passa amb la boca (i el brillo dels ulls!) de qui escura, i abraça un deix de desfici, d’intenció, d’ànsia.
Els pinyols d’oliva de l’esquerra son els meus. Els de la dreta, els seus. El manso no sap escurar. Em posa negra.
UN AFEGITÓ
Se m'acut que, en lloc d'editar el full de dietari, puc afegir aquí les idees que m'heu fet arribar alguns de vosaltres per mitjà de les xarxes socials en relació al tema d'escurar, que veig que us crida l'atenció (visca!).
Heus aquí algunes de les propostes:
Rebañar. És la proposta de l'Aida i de la Sònia. En Santi proposa l'extremeny "arrebañar", que incloc en aquest apartat. Tots donen exemples de "rebañar un plato". Però com a sinònim d'escurar no em convencen ni l'un ni l'altre. Funcionen si el que escuro és el plat, amb l'objectiu de fer que quedi net, i m'indueixen a pensar que ho puc aconseguir amb una passada de tros de pa o amb una cullera. "Rebaña bien el plato, que aquí no estamos para tirar comida" és una cosa que fàcilment ens podria dir la tia Antonia de Santurce. I, de nou, l'èmfasi és el de fer passar un tros de pa per les restes de menjar per tal que no quedi res al plat. Però funcionaria, aquest "rebañar", amb un pinyol d'oliva o d'albercoc? Jo crec que no.
Apurar. També la proposa l'Aida, i tampoc m'acaba de fer el pes. Per mi, i per la RAE (definició aquí: https://dle.rae.es/apurar), apurar és esgotar les existències d'alguna cosa, acabar. Apurar pinyols seria acabar-ne les existències?
Per mi, la clau d'escurar, el que fa que sigui un verb intraduïble en la seva accepció de "consumir totalment el menjar o la beguda d'un recipient" és la precisió que dona la definició del DIEC de "netejar o enretirar tot el que hi hagi adherit en un recipient o alguna cosa" i, fins i tot, la d'escurar-se les dents: "treure els fragments de menjar que s’han ficat entre dent i dent".
Arrencar fragments de coses enganxades. Veure en la definició aquesta intensitat extra que dona el verb "arrencar" em satisfà i em plau enormement. Em remet a l'escrit original, a aquella intenció i aquell desfici. I no m'ho donen ni limpiar, ni mondar, ni rebañar, ni apurar.
Què us sembla? Com ho veieu?
Eps! Des d'Andalusia ens arriba un "repellear" que m'agrada (intuïtivament) però no apareix al diccionari de la RAE.