La síndrome del fill predilecte

El manso va tornar de la calçotada familiar a mitja tarda, amb la roba i els cabells empudegats de fum que se sentien d’una hora lluny, fart i botit com un galàpet. Vermell com un titot. Jo era al sofà, llegint. Va dir “no em trobo gaire bé, me’n vaig al llit”. Va desaparèixer escales amunt i s’ha despertat aquest matí a quarts de vuit quan ha sonat el meu despertador.