"Més que una pregunta, tinc una reflexió"

Sobretot des que va sortir el meu primer llibre, ara farà una mica més de quatre anys, volto pel país fent xerrades, conferències i clubs de lectura. Vaig amunt i avall amb un ferro vell que té gairebé vint anys i gasta poc, predicant la bona nova, inflamant les masses, com una predicadora calvinista o una venedora d’ungüents. “La cuina és viva! la cuina és vostra!”. Els auditoris sempre són plens. I només en comptades excepcions hi ha paritat de gènere entre els assistents. El meu públic són, majoritàriament, dones. Senyores de cinquanta en amunt que tenen més hores de rodatge i de cuina a l’esquena que jo. En saben més. Ho fan millor.

Gairebé sempre, el meu discurs va a trencar la crosta que les emmuralla, a estripar-los el silenci, i convidar-les a sortir i alçar-se com a autoritats en la matèria. Les esperono a no deixar-se alliçonar per selebritis vingudes de la teletrès a fer-los xerrades de cuina.

Parlem de què passa, de veritat, els dimecres al vespre i els dimarts al migdia a …