No dispari! Sóc una amanida!
Fer dissabte és una cosa que va bé de fer els dissabtes
Em sortiran agulletes a les còrnies de tant posar els ulls en blanc.
Aquests dies, tot escrivint, explorava la idea “amanida catalana”, la fantasia surrealista de posar una muntanya d'embotits porcins a sobre un pilonet de verd i dir-n’hi amanida, i he topat amb aquest enunciat: “Degut a les altes temperatures de l’estiu, sovint el tipus de plat que més ve de gust és una amanida. El principal motiu? És un plat fred. És per això que volem compartir aquesta recepta d’amanida de mongetes blanques amb botifarra.” D'entrada, optimista, m'he pensat que llegia l'arrencada d'una peça satírica. Però, no. Hi ha qui proposa seriosament mongetes amb botifarra fredes com a amanida.
Això només passa a casa nostra, on tenim una casuística psicopàtica molt particular. Als catalans ens costa abraçar el plaer sense coartada. Necessitem semblar raonables; poder donar un motiu moral i científic si algú mai ens pregunta “i això, per què?”.
Ara que ja ensumem la primavera, per exemple, si algú fos vist llepant un gelat pel carrer seria arrestat per escàndol públic, per falta greu de la virtut de la contenció.
El català s'ha de deixar caure al plaer quan la temptació el té rodejat per totes bandes i pecar és la única escapatòria possible. Pot pecar quan s’hi ha vist empès. Quan no fer-ho seria d’esnob. Es pot menjar (s’ha de menjar) gelat quan tothom en menja. Que no hi ha res més pedant que voler ser diferent.
En un context que el Gran Ull del Nutricionisme ens mira, la paraula amanida és l’Expecto Patronum definitiu: transforma en saludable tot el que toca.
Estofat de vedella? No! Amanida de patata alta en proteïna, en textures, i no tèbia, sinó calenta: per sorprendre els paladars més exigents. Macarrons amb bolonyesa? I ara! Bowl de cereals amb chili mediterrani. Pastís de xocolata? Àlsaquí. Batut cristal·litzat de fruita de planta tropical. L’escudella? Amanida líquida de verdures i llegums texturitzats.
Creativitat al màxim nivell.
Seguiu-me. Conec el camí:
Si és el primer cop que passes per aquí
Escric al Dietari cada vespre, sobre cuina i varietats. Una mena de taula de la cuina, de fusta, grossa, oberta de dilluns a divendres a les 19:00.
Aquesta setmana al Dietari
Columna vertebral
L’angúnia i les coses toves
→ Llegir al Dietari
La por al marró
N’hi ha alguns amb una consciència climàtica de primera categoria i un sentit del deure que espanta Déu, però de gana, la justa per mitja poma, i ni un gram més.
→ Llegir al Dietari
L’escaleta
El GANINGANANG era un terrabastall de campanes de catedral i tenia una olor molt concreta.
→ Llegir al Dietari
Quinze anys de la mort de Santi Santamaria
Us regalo el pròleg que vaig escriure per la reedició de La Cocina al Desnudo, el llibre que va fer explotar el conflicte Santamaria/Adrià. Hi surten Oppenheimer i els Déus Grecs.
→ Llegir al Dietari
El consultori dels divendres
Cada divendres, el Dietari es transforma en un consultori gastrosentimental que respon a les preguntes i els dilemes (culinaris o no) dels subscriptors de pagament. Al subscriptor escollit li publico la resposta en forma d’article i li envio un llibre meu signat (gratis).
Aquest divendres:
Un manual pràctic per saber quan l’oli està al punt, quan marxar corrents de la cuina i què fer-ne de la ràbia abans que exploti (o com en Son Goku va aprendre a fer el Kamehamehaa).
DIVENDRES #23: Com vaig aprendre a deixar de preocupar-me i estimar la bomba
Heus aquí la pregunta de la Sandra:
Vols enviar la teva pregunta?
→ Fes-te subscriptor de pagament del Dietari
Agenda
On ens podem trobar aquests dies...
La Mocadera: Fira d’embotits a Vic
Vic — Plaça dels Màrtirs | 21 febrer, 12:30
Una celebració entusiasta de les mocaderes i els embotits.
→ Més informació
“Fricandónation” de Miquel Bonet
Barcelona — Llibreria Ona | 25 febrer, 19:00
La presentació de llibre amb més enfants terribles per metre quadrat (i un senyor d’incògnit).
→ Més informació
Conferència a Almenar: "La cuina no existeix. La fem nosaltres"
Almenar — Biblioteca Ramon Berenguer IV | 26 febrer, 18:30
Que cada instant de cuina ens faci més lliures i més salvatges.
→ Més informació
Consulta l’agenda completa aquí.
→ Agenda completa
Als mitjans
Quan surto de la cova, a passejar...
El País — Columna
El més carnal del nou esclat de testimonis d'abusos i violència a Noma, el restaurant més influent del món, és que el que surt a la llum és esparverant. Glaça la sang. Sí. Però no sorprèn ningú.
→ Llegir la columna
Tot es Mou — L’escudellòmetro de Gaudí
Què tenen a veure la carmanyola abonyegada de l’avi i el gran geni modernista? I com fer una escudella vegetariana formidable.
→ Veure el programa (minut 2:42:15)
El Matí de Catalunya Ràdio — La Taverna
Recomanacions de restaurants i discussions de sobretaula.
→ Escoltar la secció
Aquí Catalunya — Tertúlia
La calçotada de debò i la diferència entre salsa de calçots i salsa romesco.
→ Escoltar la secció
El Dietari s’escriu en un teclat ple d’engrunes. Se serveix cada dia, de dilluns a divendres, a les 19:00.
S’hi entra per aquí.
M’encanta!! Gràcies!!