Ous ferrats
La prova definitiva que no fa falta ser un oligarca per menjar com un rei
Els ous ferrats amb patates fregides son la prova definitiva que no fa falta ser un oligarca ni un magnat de les telecomunicacions per menjar com un rei. Son el màxim grau de plaer possible a canvi del mínim de diners i d’esforç invertits. Son la vara de mesura de qualsevol altre plat: no cal buscar complicació tècnica, ni cap ingredient car, ni cap mena d’emplatat sumptuós si el resultat de combinar tots aquests factors no dona a l’altra banda del signe d’igual, com en una equació matemàtica, un resultat, com a mínim, tan bo com el d’uns ous ferrats amb patates.
Amor és que qui fa els ous ferrats es quedi, pel seu plat, els que s’han trencat, i deixi pels altres els que tenen el rovell sencer.
Trucs i astúcies:
Ous ben frescos. Si l’ou és una mica vell, la clara s’esbaldrega. Les seves parets fermes fetes d’enllaços de proteïnes que guarden aigua s’esllavissen, es deixa anar i s’escorre per la paella en lloc que quedar ferma i presa al voltant del rovell, com un coixí.