Dirty Dancing, com fabricar or i la meva aparició al Cuines de Tv3, tres coses que no tenen cap relació l'una amb l'altra
Fer dissabte és una cosa que va bé de fer els dissabtes
Aquesta setmana, al dietari, he escrit…
Com fabricar or amb dos galls
Tot estudiant llibres vells per esbrinar coses sobre el bany maria com a mètode de cocció (ja sabreu per què, tot arribarà) he trobat una recepta utilíssima per fabricar or espanyol a partir de quatre coses que tots tenim a l’armari de sobre la campana extractora de la cuina: coure vermell, pols de basilisc, sang humana i vinagre.
El pregó
Abans de res, deixin-me donar les gràcies a l’Anna Maria Anoro, regidora de Cultura i Festes, que és qui es va posar en contacte amb mi; a l'alcalde Eduard Colomé, que és obligat de dir-li excel·lentíssim però que em consta que tothom li diu Edu; al consistori en ple, i sobretot a les padrines, vertaderes autoritats locals de qualsevol lloc, per convida…
Coquesses majors del regne
Això és el que passa en una Festa Major quan en lloc de contractar FUDTRACS els demanes a les iaies del poble que cuinin cassoles i les portin. I tu, com a ajuntament, fas el que has de fer i els facilites la tasca. I t’encarregues de posar plats de paper, de posar un tendal a una punta per vendre els tiquets del sopar, de muntar una barra amb refrescs …
Sopa de peix supersònica
Fonoll fresc + ou dur + avellanes torrades + fumet de peix = la meva sopa de peix supersònica preferida, si es té fumet de peix al congelador (aquest és el que vaig fer servir).
Llepar el plat
A casa hi ha dos plats que es llepen: el de les seques amb cansalada i el de la Comtessa.
Fes pujar de nivell la subscripció per poder submergir-te amb total llibertat als continguts diaris, allò que el món no veu de la Maria Nicolau.
Propers actes
DIMECRES que ve a les 18:30 em fan una entrevista i podcast en directe l’equip de La Radio del Somormujo a la llibreria Oryx, a Barcelona. Em fa moltíssima il·lusió, perquè els nanos d’aquesta emissora dedicada al món dels ocells es van posar en contacte amb mi arran d’aquesta columna que vaig escriure per El País on hi sortien estornells i oriols i una pila d’altres ocells:
Todo empezó hace casi exactamente un año, cuando lo vi por primera y última vez. Atardecía. Yo iba al volante. Él cruzó la carretera de árbol a árbol con un par de aleteos poderosos delante de mis ojos. “¡Un oriol!, ¡un oriol!” grité al momento, extasiada, consciente del valor del avistamiento. Con su plumaje amarillo limón ostentoso de diva de aspiraciones tropicales, su gusto exquisito por el eyeliner y su pico rojo coral, la oropéndola, la Gina Lollobrigida de las aves, es esquiva y rara vez se deja ver fuera de su camerino. Siendo ese día la víspera de mi cumpleaños, lo consideré mi gran regalo (seguir llegint)…
Després van llegir el nou llibre i es van adonar que també n’hi surten uns quants!
Jo d’ocells hi entenc una mica petita, el just per sentir-me infinitament ignorant. Ja que hi soc, us recomano l’aplicació que faig servir per identificar cants d’ocells i, de mica en mica, anar aprenent a distingir-los sense ajuda cibernètica. És TAN emocionant posar cara als refilets!
L’aplicació es diu Merlin i és desenvolupada pel laboratori d’ornitologia de la Universitat de Cornell, a Nova York. És molt completa i molt senzilla de fer anar, i pots configurar-la perquè et doni els noms dels ocells en català!
Al Cuines d’Estiu, amb l’Arnau París
En aquest episodi del Cuines d’Estiu, vam marxar amb l’Arnau cap a Vilanova per cuinar plegats uns cabdells d’enciam a la brasa amb romesco.
De passada, vam parlar de cuina, de vida i vam fer el burro, que també ens agrada.
Final de temporada al Tot es mou
De veritat que va ser un dia esplendorós. Quatre voltes seguides em van fer fer a la muntanya russa per poder gravar vídeos i fer l’entrevista. Després, amb l’Arnau París i en Lluc Crusellas ens vam ficar al Passatge del terror. Finalment, per acabar-ho de rematar, vam acabar de trinxar les cervicals als autos de xoc. Ens ho vam passar teta.
Ha sigut una temporada estupenda. Al setembre, més!
Aquest Tot es mou especial al Tibidabo va ser l’ocasió per complir un somni d’infantesa que no crec que sigui només meu, sinó que estic segura que és compartit amb mitja humanitat.
Quan de la productora em van avisar que aquell dia seríem tots els cuiners al programa i que cadascú havia de portar un ingredient diferent per cuinar, jo, més que tenir clar què volia dur, vaig tenir clar què volia dir quan la Melero em preguntés “i tu què has portat, Maria?”. Jo volia poder respondre “he portat una síndria”, en honor a una de les pel·lícules que ens ha fet ser qui som.
Després d’això, òbviament, va venir un “baby, no deixaré que ningú t’arraconi” de l’Arnau París, i encabat, EL SALT.
Entrevista al podcast Salir por Barcelona
Maria Nicolau, una chef catalana de renombre, se ha convertido en una voz influyente en el mundo de la gastronomía. Con su enfoque en la cocina tradicional y su compromiso con la economía doméstica, Nicolau ha charlado con Cristina Baigorri en el capítulo que encontrarás a continuación.
Web amb els enllaços del podcast a Youtube, Ivoox i Spotify, aquí.
Carbassons farcits de mató i nous
Aquesta publicació a Instagram va tenir molt d’èxit, i mitja comunitat es va indignar pel meu mal costum de no penjar les receptes dels plats que fotografio. Em coneixen poc.
Com que em dec al poble, aquí la teniu: Bulliu els carbassons sencers cinc o deu minuts. Refresqueu-los amb aigua freda perquè no perdin aquell verd tan viu. Talleu-los en dues meitats longitudinalment. Enretireu-ne la polpa amb una cullereta, de manera que quedin com canoes allargassades. Aquesta polpa, poseu-la a un vas de túrmix amb mató. Tritureu-ho i emulsioneu-ho a fi que quedi ben cremós. Ajunteu-hi, remenant ara amb una cullera, un grapat de nous trencades al morter.
Amb aquesta crema, farciu els carbassons i gratineu-los.
Serviu-los en una plata de la vaixella bona. Fan un gran efecte. Aquesta recepta va servir d’inspiració per escriure la columna del divendres a El País.
La columna de les ‘tradwife’: Los vídeos de la ‘influencer’ Roro no son de cocina, sino exhibicionismo de clase
En los contenidos de esta chica de 22 años y el movimiento ‘tradwife’ se da un fenómeno culinario que ha estado presente de forma constante a lo largo de la Historia: el uso de la cocina como marcador social (seguir leyendo).
Fes pujar de nivell la subscripció per poder submergir-te amb total llibertat als continguts diaris, allò que el món no veu de la Maria Nicolau.