Sopar romànic

Divendres 27.02.2026 passades les vuit

He obert la nevera i hi he vist cansalada fresca. Al rebost hi tinc un pot de cigrons cuits. I al cistell no m’hi falten mai alls. “Jastà”, m’he dit. Però fa tants dies que a casa sopem pa amb tomàquet i pernil¹ o sopa de pistons, que fer cigrons amb cansalada al vespre m’ha semblat una extravagància.

M’adono que a la meva quotidianitat gastronòmica busco, cada dia més, la màxima simplicitat possible. I que m’agrada.

No és per un tema logístic. En el fons, no em falten ni el temps ni els recursos per servir al vespre un conill rostit o uns fideus rossejats. Per aconseguir-ho, només em caldria omplir una mica més la cassola del dinar i treballar deu minuts més la reconstrucció a partir de sobres. No. És per una voluntat, que avui m’he adonat que és forta, encara que fos inconscient, de fer l’arquitectura de la meva casa culinària més estructural i austera. Un buscar un essencialisme net i previsible per poder tenir l'esperit desembafat i escriure sobr…