"Tu també menges marranades"
Si algun dia renyim, serà per això.
Ara que sembla que ha tornat la fresca ve de gust arraulir-se a sota les mantes, prémer punys i mandíbules i fer xiscles llargs i aguts de monstre marí.
"Tu també en menges, de marranades".
Sí. Però no és el mateix engaltar-se una bossa de nubes i capirotes veient Ironman al cinema, o picar quatre ruffles sabor jamón d’una bossa oberta al seient del copilot tornant cap a casa en cotxe a quarts de quinze, que posar un tranchete guarro a sobre d’una xistorra artesana de primera categoria, comprada a Can Suriñach de Folgueroles, a una taula de dinar.