Vandalisme i galetes

I no és maco, recordar els temps d'infantesa?

Ahir els de l’editorial em van portar a la impremta on estan fabricant el Llibre Nou, que se’n parla en singular com es fa amb els animals mitològics o de gran càrrega simbòlica, com el llop, o la guilla. Òbviament no en fan només un, sinó estaríem arreglats.

La visita em va fer viatjar a la infància, a aquelles excursions que fèiem els alumnes catalans d’EGB al Museu Molí paperer de Capellades, a les ruïnes d’Empúries, al port de Barcelona o, en el meu cas, que vaig anar a una escola pública molt pública de La Garriga, a qualsevol de les fàbriques del polígon de Parets.

Cada any, els alumnes de cinquè d’EGB del centre havien anat, durant dècades, per tradició, a visitar la fàbrica de la LU, on feien les galetes Príncipe de xocolata i les Dinosaurios. Hi vam anar la nostra classe i, de resultes de la visita, el col·legi va quedar vetat per sempre més a les instal·lacions. Érem uns salvatges i uns morts de gana de tal calibre que ens vam fotre a dins de les màquines en marxa a robar galetes calentes com uns beneits. Els vam destarotar tota la cadena de producció. L’esbroncada va ser de proporcions èpiques. Ens van castigar sense anar de colònies, però no va ser cap drama. Pel que sembla no ens vam perdre gran cosa. Els de la classe dels bons sí que hi van anar, i es veu que van fer un joc de nit a Coma-ruga i no van ser capaços de trobar les bosses gegants de crispetes que els monitors havien amagat enterrades a la sorra de la platja. Ja em diràs, crispetes remullades per la brisa marina, quina merda de joc de nit i de recompensa.

La de la LU va ser la millor sortida escolar de totes les que recordo.

Falten 20 dies perquè arribi a les llibreries. M’ho faig a sobre.