Cigrons amb sípia, sobrassada i mel, i l'enginyeria militar que tens al rebost
Fer dissabte és una cosa que va bé de fer els dissabtes
Aquesta setmana, al dietari, he escrit:
La creadora de l'univers és petita
L’1 d’abril del 2024, una femella d’osmia cornuta, una abella solitària de cos vermellós molt pelut i un parell d’apèndixs al cap que li donen el sobrenom de “cornuda”, va guardar en aquest petit forat que hi ha a la paret de la meva terrassa una bona provisió de pol·len i nèctar i un ou (
Infusió de pell de mandarina
A casa ens mengem les mandarines i després, de la pell ben rentada, en fem infusió per abans d'anar a dormir. A l’esquerra de la foto, la pela de la mandaria acabada de menjar. A la dreta, la pela de la mandarina després d’haver passat una estona al forn apagat, calent, després d’haver-hi fet escalivada. Fent això, queda seca i la puc guardar uns dies. …
Això no és un llibre de propaganda perquè us baixeu una app
Malgrat el que pugui semblar, amb tanta exposició mediàtica i tantes xerrades que faig, soc una persona més aviat esquerpa. M’agrada molt estar sola. La gent i la conversa lleugera i trivial em cansen. Em costa molt parlar per quedar bé, i si em relaxo i dic el que em sembla, sempre sol passar que al cap de deu segons em penedeixo d’haver obert la boca.…
Netejar les juntes
A les fotografies s’hi veuen, al fons, les rajoles de la cuina. Les tres primeres, amb fogons de gas, corresponen al pis on vivia abans, a sobre el restaurant del poble. Les altres tres, on hi surten els xampinyons, la cafetera i les llonganisses, corresponen a la cuina de casa el manso, on estic instal·lada provisionalment mentre m'acabo d’arreglar les…
"El cafè no se'm posa bé"
Son tres quarts de deu del matí i acabo d’aparcar a Tarragona. Tinc deu minuts abans de la presentació del llibre. Entro al primer bar que trobo. Faig un cafetó a peu dret a la barra. Entra un senyor i demana “un trifàsic de Ballantines”. Tot seguit, canvia de parer i diu “mira, no. Un xupito de JB, que el cafè no se’m posa bé”.
Fes pujar de nivell la subscripció per poder accedir als continguts diaris.
Agenda
Dilluns 17 de març a les 17:30 Xerrada inaugural: La cuina, retrat d'un lloc en un instant del temps, a la jornada del sector agroalimentàri de la Vall del Corb, a
Dimarts 18 de març a les 17:00 Presentació del nou llibre Cremo! a l'Institut públic Joan Ramon Benaprès, a Sitges.
Dimecres 19 de març a les 17:00 Conferència sobre cuina a l'Aula d'Extensió Universitària d'Agramunt, a Agramunt.
Dijous 20 de març a les 19:00 Presentació del nou llibre de l'Arnau París a La Casa del Llibre, a Barcelona.
Dissabte 29 de març a les 18:00 Xerrada col·loqui sobre cuina amb l'Associació de Dones de Sudanell, a Sudanell.
Clica per veure més enllà a l’agenda.
Si tens una llibreria, si organitzes un club de lectura, si tens un espai a dinamitzar amb xerrades i conferències, si tens motiu per voler fer-me venir a parlar de cuina, de la vida i de tot en general, xiula. Parlem-ne i mirem d’organitzar-ho.
Nou capítol de “Càsum l’olla!”: Trucs per arreglar coses massa salades o coses que es tallen, es cremen o s'enganxen
Perquè la creativitat és solucionar problemes.
Dijous al Tot es Mou: Cigrons amb sípia, sobrassada i mel
El matrimoni de la sobrassada i la sípia és tradicional i típicament mallorquí, en un nou exemple de mar i muntanya celestial; una olleta on es troben el porc negre de l’interior de illa i la sípia del mar. La mel entra a jugar amb la sobrassada sovint en farciments d’ensaïmades, en olles d’espinacs i verdures, en ous i amb bacallà.
A mi, la sípia amb sobrassada em resulta molt contundent per incorporar-la als àpats del dia a dia, i un dia de fa anys vaig decidir transformar-la en un plat de cullera afegint-hi cigrons cuits i la seva aigua de cocció. Des de llavors, forma part del receptari de casa.
Dimarts al Culturas 2: Rosie, the riveter
La habeis visto un montón de veces: sobre un fondo amarillo, mirada intensa y desafiante, pelo recogido debajo de un pañuelo de color rojo con lunares blancos, camisa azul arremangada (representando de forma sutil los colores de la bandera de Estados Unidos), bíceps flexionado y con el puño al aire, exclamando ‘’We can do it’’.
Este famoso cartel es obra del artista Howard Miller, en 1942. Hoy es un símbolo feminista, pero en sus inicios tuvo sentido propagandístico. Nació con el objetivo de animar a las mujeres norteamericanas a trabajar en las fábricas, a ocupar las vacantes que sus maridos y novios abandonaron para marcharse al frente a luchar en la Segunda Guerra Mundial.
¿Quién es la mujer real que se esconde detrás del símbolo?
La mujer que inspiró el cartel es Naomi Parker, la encargada del torno en una fábrica donde se reparaban y remachaban piezas de aviones. Vivía en Alameda, California, con su hermana pequeña, y ambas fueron contratadas en una base aeronaval para ocupar los puestos que los hombres habían dejado libres al marcharse a la guerra. Son el ejemplo de lo que les pasó a muchas otras mujeres, que se incorporaron en el mercado laboral debido a la necesidad de la mano de obra en las fábricas.
A estas mujeres trabajadoras se las llamó ‘’Rosies’’ por ‘’Rosie, the Riveter’’, un temazo de “The Four Vagabonds’’ que lo petó en la radio nacional americana, que animaba a Rosie, un nombre ficticio, a hacer horas extras en las cadenas de montaje en pro de la defensa del país mientras su novio lucha en el frente contra los nazis. ‘’Rosie, la Remachadora’’ fue el símbolo de la incorporación de la mujer al mercado laboral.
Al terminar la guerra, los hombres volvieron a sus casas, ellas fueron despedidas y se vieron obligadas a volver al rol tradicional de ama de casa. Pero la semilla ya estaba plantada, el argumento de que las mujeres eran demasiado débiles para salir de casa estaba refutado de facto, y la llamada Segunda Ola Feminista lo aprovechó. Juntas cuestionaron los roles de género y el papel de la mujer en el mundo y consiguieron grandes avances para todas.
¿Qué banquete le servimos?
Pues le serviremos un banquete en agradecimiento por su trabajo, hecho de ingredientes muy habituales hoy en día, que todos tenemos en nuestra despensa, y que provienen de la investigación y la ingeniería militares desarrolladas en la IIGM: el pan de molde, las pastillas de caldo concentrado, la comida enlatada, el café soluble, los Cheetos y la leche condensada.
**SPOILER**: Rambo comía Cheetos.
Recupera la secció completa clicant les imatges del programa o aquí.
La columna del 8M a El País: ¿Por qué hay tantas variedades de tomates?
Juan vive solo. Tiene 62 años y 200 ovejas y es el último pastor del pueblo. Salgo a caminar y me lo encuentro, con su rebaño, en su paseo por los campos de los alrededores. Hoy se deja acompañar, y le acompaño. Cuando era pequeño —me explica— ir de excursión en autocar con el colegio era todo un acontecimiento. Nos llevaban a visitar una fábrica de papel, la redacción de un periódico o la colonia industrial de otro pueblo, de otra comarca, de otro mundo. A la vuelta —dice—, la abuela me esperaba en casa y, antes de cualquier otra cosa, me preguntaba “¿qué plantan?”. (Seguir leyendo)
Ganyips i coses lleugeres per picar
Fes pujar de nivell la subscripció per poder submergir-te amb total llibertat als continguts diaris.
Molt interessant lo de les Rosies.
Com a curiositat, si alguna vegada pares per la "pèrfida Albion" i vas a alguna de les seus del IWM (Imperial War Museum), a les botigues tenen llibres i reproduccions de fullets amb títols suggerents com "Wartime Recipes" o "Ration Book Cookbook". No és que les receptes siguin espectaculars, però són curioses si més no... (Per als "masoques" hi ha facsímils de cartilles de raccionament, però d'això els meus pares ja en varen tenir prou... No pas un record grat)
Això sí, per no ser menys, nosaltres tenim el Domènech (Cocina de recursos)... Cosa curiosa també ...