Si mires malament a qui diu "cambrer, hi ha una mosca a la sopa", no em caus bé
Fer dissabte és una cosa que va bé de fer els dissabtes
Aquesta setmana, al dietari, he escrit:
El mató: teoria, història i batusses
Dissabte vaig tenir l’honor de participar com a jurat al concurs de formatges que se celebra cada any en el marc de la Fira Lactium del Formatge, a Vic. Vaig participar a la categoria de “matons, brossats i recuits”. Aquest era el panorama abans de començar a tastar: hi havia 24 participants a la taula.
Pernil fregit
Pel color ja es nota que aquest pernil no és cap gran cosa. És el manso, qui ahir al matí va baixar a Folgueroles a comprar embotits, i ell no té vista per aquestes coses. Jo no l’hagués comprat.
Li he fet una truita de patates
Sóc a la cuina. Ell encara dorm. Ahir a la nit li vaig dir amb to rondinaire, abans d’anar a dormir, “ves amb compte. No foteu el burro, eh? Si tornes paralític et deixo. Em sents? Em planto! No tinc temps de cuidar lisiats i malalts, jo. Tinc massa feina! Un s’ha de fer responsable de la seva salut, valens? Ja m’has sentit!”
La marranada dels guants
Sóc en una cafeteria d'aquestes que també despatxen pa i pastes, fent temps al davant de la comissaria de Vic, on vaig a renovar-me el DNI. A les celebrities també ens caduca.
Si et ve de gust, fes-te subscriptor de pagament. A canvi de cinc euros mensuals, jo em comprometo a explicar-te alguna cosa cada vespre, a fer-te partícep de l’on, el com i el quan escric les coses que publico, a explicar-te què i com he fet el dinar, a…
Agenda
Dissabte 17 de maig a les 12:00. Xerrada a la Jornada de Comerç a Malgrat de Mar.
Dissabte 17 de maig a les 17:30. Conferència "Dones, cuina i artesania" a l'associació de dones La Dàlia de Maspujols, a Maspujols.
Dijous 29 de maig a les 18:00. Conferència a la Biblioteca Central de Terrassa, que acull el Centre de documentació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, a Terrassa.
Divendres 30 de maig a les 19:00. Pregó de la Festa de la Cirera i l'Agricultura de Santa Coloma de Cervelló, Santa Coloma de Cervelló.
Dissabte 7 de juny a les 12:00. Jurat al 1r Concurs de Capipota de Catalunya a
Diumenge 8 de juny a les 10:00 Xerrada: Cuina: Herbes, marges i paisatge a la Fira de la Ratafia de Centelles, a Centelles.
Clica per veure més enllà a l’agenda.
Si tens una llibreria, si organitzes un club de lectura, si tens un espai a dinamitzar amb xerrades i conferències, si tens motiu per voler fer-me venir a parlar de cuina, de la vida i de tot en general, xiula. Parlem-ne i mirem d’organitzar-ho.
Entrevista a Ouest France, el diari més venut a França
Enllaç a l’article publicat a l’edició digital, aquí.
Reportatge sobre Cremo! a la revista GiDona
Culturas 2: Richard Feynmann y el fuego
Com sabeu, un dimarts sí, un dimarts no, a les 11:40, faig una secció de cultura gastronòmica al magazín matinal Culturas 2 de Tv2. A cada peça convido un personatge històric o rellevant en el món de la cultura, a dinar. Hem convidat a Dràcula, a Mercè Rodoreda, a Taylor Swift, a Félix Rodríguez de la Fuente, a Charlie Brown, a Agatha Christie…
Aquest dimarts vaig invocar Richard Feynmann per fer una queixa formal contra la plaga de l’inducció i per demanar que vingui, sisplau, un nou prometeu i ens retorni el foc a les cuines.
Cliqueu les imatges per veure la secció.
“El fuego son gotitas de Sol que caen del cielo y se quedan adheridas en todas las cosas, como pequeñas semillas en la lana enmarañada de los corderos, y el mecanismo que hace que despierten del letargo, germinen y se conviertan en inflorescencias anaranjadas y carmesíes es el de las cosquillas.”
Así explica lo que es el fuego Richard Feynman, ganador del Premio Nobel de Física en 1965, y uno de los diez científicos más importantes del siglo XX. Este domingo que viene sería su cumpleaños y habría cumplido 107 años. Muchos lo habréis visto en la película Oppenheimer tocando los bongos encima de una camioneta en la escena de la explosión de la bomba atómica. Fue el único loco que se atrevió a mirar el fogonazo de frente y sin gafas. Terminó agazapado debajo de un camión. Y es que participó en el proyecto Manhattan haciendo cálculos matemáticos. Esa fue su contribución a la Segunda Guerra Mundial, porque en paralelo, siendo uno de los físicos más grandes de la historia, fue declarado deficiente mental por un psiquiatra del ejército, lo que le libró de combatir en el frente. Hasta ese punto tenía una personalidad extravagante.
El foc explicat per Feynmann
Nou capítol de “Càsum l’olla!”: Història, dones i cuina
Dijous al Tot es Mou: Patata i mongeta tendra
Estem en temporada del plat que representa la cuina dels catalans millor que cap altre: el bullidet de patata i mongeta tendra! O patana i monja, trumfa i monja fina, trumfa i tavella, patata i tavelleta, pataca i fesol, pataca i bajoca, trumfa i fesoleta o poma de terra i carabasseta, com diuen a l’Alguer. La patata i mongeta tendra és un fenomen recurrent i quotidià a tot Catalunya, i és com mantenir l'habitació ordenada: quan eres petit ho avorries, però ara, d’adult, fa gustet.
No hi ha un plat més estès en la geografia culinària catalana contemporània que els bullits de verdures per sopar. D’entre ells, el de patata i mongeta és el rei. Es pot qüestionar que el sol surti per l’est i es pongui per l’oest, però la patata i mongeta tendra amb un raig d’oli un parell de cops per setmana és la veritat ontològica última, un fet inexorable.
Si l’escudella és el buc insígnia de la cuina catalana del passat, el plat de patata i mongeta tendra ho és del nostre temps.
Mira el vídeo de la recepta en directe clicant les fotografies.
La columna a El País: ¿Qué pasa cuando el jamón huele raro?
“(Él) es de esa clase de gente que, antes que hacer cualquier observación o comentario a un camarero o a una dependienta se comería unos huevos podridos o un filete con pelos. A la pregunta de “¿qué tal? ¿Cómo ha ido?”, respondería “muy bien. Todo buenísimo”, y si alguien sentado en su misma mesa hiciese el amago de quejarse por su cuenta, entornaría los ojos irritados, con la incredulidad y la condescendencia de una dama victoriana ante un té tibio, en total desaprobación.
Me interesa profundamente el fenómeno que hace que muchos no sólo sean incapaces de quejarse por algún servicio o plato defectuoso en un restaurante o en un colmado, sino que vean con malos ojos o con incomodidad que alguien de su entorno lo haga.” (Seguir leyendo)
Les aportacions dels subscriptors de pagament fan possible el Dietari, un espai diari que és com la taula de la cuina: el lloc on ens trobem a compartir confidències, safareig, reflexions, gastronomia, receptes i idees.
Si et ve de gust, fes-te subscriptor de pagament. A canvi de cinc euros mensuals, jo em comprometo a explicar-te alguna cosa cada vespre, a fer-te partícep de l’on, el com i el quan escric les coses que publico, a explicar-te què i com he fet el dinar, a…
Moltes gràcies de tot cor a tots els subscriptors que sosteniu aquest espai. Sou importants per mi.
"El antídoto a la masacre online es la valentía in situ". APLAUDIMENTS.