Vacances

Des de la gandula: fer dissabte és una cosa que va bé de fer els dissabtes

«Amor, hauries de portar el cotxe al veterinari perquè li canviï la calefacció».

Traducció: necessito vacances.

Immensitat. Aquarel·la. Núria Batllori. Port de la Selva. El quadre es pot comprar aquí.

Pel meu cervell ja s’ha acabat el curs. He fos els ploms. Han dit que prou.

Amb el regust de crema solar que deixa a la boca menjar-se un paraguaio a la gespa de la piscina:

Proclamo inaugurades les vacances del Dietari

Es pausen les noves publicacions diàries. Però recordeu que els subscriptors de pagament teniu l’arxiu de més de dos anys d’articles a disposar, per triar i remenar. Encara no tens lectura per l’estiu? Ha. Problema solucionat. Aquí pots beure fins sadollar-te.

Toca jeure a la gandula, posar-se en remull i petardejar al ritme dels millors hits de la cançó lleugera, l’italodisco i l’electrolatino, o sigui, fer tot el possible per evitar que el pastís de gelatina que viu a dins del crani s’acabi de liquar del tot i marxi per l’orella.

L’u de setembre el Dietari torna, i torna amb novetats.

Com ja sabeu, l’aventura del Consultori dels divendres s’ha acabat, i al setembre hi haurà novetats. A finals d’agost anunciaré què seran concretament aquestes novetats i com funcionaran.

Ara no puc. Em tomba la passió de son de sofà. Necessito primer descansar i després, amb el cap fresc, dedicar uns dies a organitzar la logística.

No patiu, que el Dietari seguirà sent l’alfa i l’omega de la meva vida com a escriptora. Camp adobat on hi germinen i hi floreixen les meves millors idees. Seguirà havent-hi textos diaris. Rius d’escriptura. Però fa temps que barrino. Les cuques al ventre canten «cal fer un pas més».

---

Aquesta setmana, al Dietari

Acabem la temporada a dalt de tot: la ressenya del dilluns té la comunitat amb les torxes enceses i cridant.

De dimarts a dijous, llepolies costumistes de les que més agraden (i alguna que fa fàstic):

L’últim Consultori dels divendres

Estimats subscriptors, ha passat un any de Consultori. Heus aquí l’última edició, el colofó, el remat, la cloenda, el desenllaç, l’últim vals, la traca final!

Els protagonistes són la Maria, que està amb la mosca al nas perquè li volen servir el cava en copa de vi, el Ferran, que em pregunta si a mi també em passa, que pateixo pel què diran els demés sobre la meva feina, i la Cristina, que vol saber quina cosa fem avui a la cuina convençuts que és una millora i d’aquí a vint anys ens farà vergonya. Curiosament, va ser una pregunta de la Cristina, la que va estrenar el Consultori. Hem fet una llaçada perfecta.

Passaré l’agost a la gandula amb una llibreteta a la tauleta, al costat del Malibú amb pinya (és mentida, jo no bec, però l’imatge dona llum al paràgraf), on aniré perfilant els detalls concrets de la novetat del setembre. Perquè ja fa temps que hi barrino…

A vegades, per molt bé que t’expliquin una recepta, per molt ben escrita que estigui, no és fins que t’hi poses que t’adones realment d’on és que t’encalles.

I llavors aniria molt bé poder agafar aquell autor, treure’l del despatx, portar-lo a la teva cuina i dir-li «molt bé, però jo he seguit els passos que has escrit i MIRA què m’ha passat. Això és normal?».

Dit això, l’important:

BONES VACANCES!

*us he deixat cosetes per picar preparades pels dissabtes, dia de vermut.